Pràctica 7- Actituds Rogerianes. L’empatia.

En la darrera classe l’Ernest va continuar parlant de la psicologia humanista, o tercera gran força, dins d’aquesta destaca el teòric Carl Rogers, aquest igual que Maslow creia que dins les persones hi havia una tendència innata   a l’actualització, és a dir, al desenvolupament progressiu hi ha la superació constant, si es troba en les condicions adequades.

Carl Rogers (1902-1987). Psicòleg clínic estatunidenc, un dels autors més citats juntament amb Ellis. Va ser el primer en plantejar-se entrar en una sala de teràpia una càmera de vídeo i realitzar un estudi científic dels processos d’aquesta.

En alguns dels llibres de Rogers com per exemple “el del processo de convertirse en persona” es pot apreciar la hipotesi: : "Que el individuo tiene la capacidad suficiente para manejar en forma constructiva todos los aspectos de su vida que potencialmente pueden ser reconocidos en la conciencia" (Rogers, 1972, 1978).

El procés de convertir-se en persona seria la relació següent:  

1.        Deixar d’utilitzar màscares.

2.      Deixar de sentir els “has de...”

3.      Deixar de satisfer expectatives imposades.

4.     Deixar d’esforçar-se per agradar als altres.

5.      Començar a autorientar-se.

6.     Començar a ser un procés.

7.      Començar acceptar la seva complexitat.

8.      Començar a obrir-se a l’experiència.

9.     Començar a acceptar als altres.

10.  Començar a confiar en un mateix

Amb això vol dir que a les persones no se’ls hi havia d’explicar com o en quina direcció havien de créixer, sinó que en l’interior de les persones ja hi era, només calien les condicions òptimes o idònies perquè es puges expressar. Un exemple seria el d’una olivera, amb l’olivera no se li ha d’explicar com créixer, però si podem fer que sigui més maca, posant-la en el lloc adequat, la terra adequada, adob, etc. És a dir, que tingui les condicions optimes perquè creixi millor.)

A  diferencia de Maslow i els seus descendents que parlaven de factors higiènics, Rogers es centra en les condicions optimes, ell diu que hi ha relacions saludables i insolubles i també contextos saludables (facilitador) i d'altres contraris al desenvolupament de les qualitats humanes.(desfavorable). Famílies favorables i desfavorables, escoles, amics, i totes les relacions en general.

Així que per Rogers les condicions que afavorien al creixement i desenvolupament humà eren tres, anomenades les tres actituds bàsiques, les quals la persona ha d'experimentar (bàsiques i suficients), són  ambients de relació favorables a que la persona creixi i es desenvolupi. Són un tipus d'actituds que l'altre a de viure perquè un es pugui desenvolupar. Actituds que un professional de la psicologia a de viure per ajudar les persones que acudeixen a ell.

Per Rogers aquestes actituds generaven coneixement a tothom.

3 actituds bàsiques:

1) Acceptació incondicional: acceptar les persones pèl que són, éssers humans, més enllà de la seva condició de si tenen més o menys, més enllà de la raça o els estudis...Distingint però que una cosa és la persona i l’altre les coses que fa. No tenir prejudicis sobre la persona en si. Distingint el que fa i el que és per si mateixa, apreci positiu cap al altre

2)Comprensió empàtica: capacitat de posar-nos en la pell de l'altre, intentar veure el món des del punt de vista de l’altre, entendre la seva forma de pensar, el que sent...Posar-se en els mocasins de l'altre (deien els indis).  Entendre els significats que l’altre li dóna a determinades coses. (t'entenen amb profunditat).

 Rogers diu que amb un minut al any de comprensió empàtica profunda ni ha prou. (identificació amb l'altre, segons Rogers només ho sents, és de l'altre no t’ha de inhabilitar, només serà possible si l'altre té la sensació de que l'entens. És a dir, que l’entenem amb profunditat però no ens quedem amb els seus problemes.)

3) Autenticitat,Congruència i coherència:  actitud de sentir pensar i actuar sense contradiccions.

Amb Carl Rogers ja no es parla de pacients, tampoc vol dir consells, ja que ell no es considera un expert, amb Rogers tenim un enfocament no directiu o enfocament en la persona, per Rogers ja no són pacients sinó clients.

Després d’haver entès les 3 actituds bàsiques d’un bon especialista en psicologia o d’un bon terapeuta, diria que crec que és una mica impossible arribar a tenir-les com va dir l’Elias a l’aula, l’ empatia ens impossibilita ajudar, prejudicis en tenim molts, i de contradiccions també.

Reflexió del documental pensant amb els altres:

Aquest  documental es va transmetre en el programa 60 minuts de tv3. Aquest ens mostra una escola japonesa en la qual el mestre dóna lliçons d’una manera diferent a la nostra, és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares. El mestre Toshiro kanamori, és un mestre diferent al que nosaltres estem acostumats a veure o tenir, aquest és un enamorat de la seva feina en la que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, així els nens poden aprendre sense avorrir-se.

 Durant el vídeo com he dit em va  cridar molt l’atenció  la manera d’actuar del professor, ja que té una forma de donar classe molt diferent a la nostre  i alhora molt  interactiva. Durant el transcurs del documental  em vaig adonar que els alumnes del mestre Toshiro tenien una cosa  molt clara, que era que anaven a l’escola per ser feliços.  També que havien d’entendre els altres de debò, el mestre Toshiro kanamori que ja era per segon any consecutiu tutor d’aquests alumnes utilitzava un recurs  molt bonic segons el meu punt de vista, el qual era la utilització d’una llibreta en la que els nens i nenes escrivien els seus sentiments, emocions o allò que els passes pèl cap. Cada dia dos nens diferents l’agafaven i se l’enduien a casa per tal d’escriure-hi i al dia següent llegir-ho a l’aula davant de la resta de companys. 

Per mi és una forma d’intentar que els alumnes s’apropin més uns als altres i s’avinguin. També és una manera de generar empatia, ja que per exemple en un moment del documental un nen en la llibreta ens explica que se li acaba de morir l’àvia, després de llegir-la a classe , la resta de companys ens expliquen els sentiments que els ha provocat, molts dels nens ens expliquen que a  ells també se’ls ha mort algú estimat al llarg de la seva vida, d’altres més emocionats ens mostren els seus sentiments amb llàgrimes i d’altres només escolten en silenci mentre van reflexionant.  És aquí quan una de les nenes de l’aula ens explica una cosa que mai havia dit a cap dels seus amics, i és que tenia por de que la deixessin de banda o de que es riguessin d’ella, aquesta nena se li va morir el pare quan tant sols tenia tres anyets, i gràcies a la carta del nen que se li acaba de morir l’àvia, aquesta alumne a pogut expressar sense por el que ella feia tan temps tenia amagat.

Destacaria també una definició que fa el mestre d’empatia la qual diu així: deixa que la gent visqui al teu cor, quant la gent t’escolta de debò viu sempre en el teu cor.

Per això quan els alumnes del mestre ens llegeixen les cartes i els demes escolten si ho fan de debò llavors és quan s’està generant empatia, per això diu el mestre que les cartes són tant importants.

Una altre lliçó que el mestre dóna als seus alumnes és que han de valorar i els ha d’importar la vida i l’alegria, mostrant la seva personalitat més espacial dia a dia. Vol que els seus nens donin tots els seus factors forts i que els vegin i també que els observin a la resta de companys.

Una frase que em va agradar molt del mestre és :Si una persona no és feliç ningú serà feliç.

Hi ha més aspectes que em van cridar l’atenció: quan el mestre els vol fer adonar de que no està bé insultar o deixar de banda als altres per ser més intel·ligents o quan els alumnes construeixen una espècie de barca i n’hi ha un que es porta malament a l’aula i el mestre el castiga, com de seguida un dels companys parla per defensar-lo i llavors més nens el defensen i així aconsegueixen que el mestre no el castigui, etc.

La meva opinió és que aquest documental està molt bé i és interessant i útil de veure’l. Crec però que els nens per l’edat que tenen fan unes reflexions molt tècniques i actuen d’una forma molt bonica que sembla que  no pugui ser veritat. Crec que la forma d’educar del mestre és molt bona, però alhora em sembla impossible ja que els nens normalment no es porten tan bé com en el documental. Tot i això crec que tothom l’hauria de veure ja que dona unes lliçons molt útils i maques per a la vida.