Aquesta practica consistia en mirar la pel·lícula de Freud la pasión secreta i abstreure allò que ens sembles més interessant i fer una recerca. La pel·lícula no la vam poder acabar de veure ja que és molt llarga, però jo ja la havia vist al institut quan feia primer de batxillerat a la matèria optativa de psicologia. Penso que és una pel·lícula molt maca i interessant. Crec que dos dels conceptes més importants són la histèria i la hipnosi i també els mecanismes de defensa, ja que tota la pel·lícula gira entorn aquests.
Freud, pasión secreta, dirigida per John Huston, es centra en 5 anys de la vida del protagonista, és a dir, Freud, els anys van ser aproximadament del 1885 al 1890, quant la medicina tradicional es negava a tractar de cara la histèria i el creador de la psicoanàlisi començava endinsar-se en els laberints metodològics de la hipnosi.
La pel·lícula comença mostrant-nos un Freud seguidor de Meynert, el qual és un metge molt tradicional i científic i només creu que la psicologia pot estudiar allò observable, per tant no creu en les paràlisis histèriques, sinó que són les pacients que ho fan veure. Freud no hi està d’acord i decideix marxar a França amb Charcot el qual si creu en les paràlisis histèriques i mostra com es poden curar mitjançant la hipnosi. Aquest moment de la pel·lícula em va cridar molt l’atenció, ja que Charcot mitjançant dos pacients demostra que mitjançant la hipnosi podem crear o desfer paràlisis. Llavors Freud recolzat per Breuer utilitza el mètode catàrtic, per tractar les paràlisis histèriques, és a dir, els seus pacients.
Mitjançant aquest mètode es feia recordar allò que havia estat bloquejat o reprimit en l’inconscient, per tal de que arribes al conscient i així el símptoma (paràlisi) desapareixia.
Llavors apareixen diferents casos de paràlisis en diversos pacients, la Cecily pacient de Breuer al principi ens mostra molts tipus diversos de mecanismes de defensa. Però un pacient que em va cridar molt l’atenció és Carl Von Sclhosser, el qual patia el complexe d’Edip, una de les fases de la sexualitat descrita per Freud, la qual tracta de que els nens entre 3 i 5 anys “s’enamoren dels seus progenitors”.
La pel·lícula continua, es resolt l’enigma de la malaltia de Cecily i el propi trastorn de Freud. Freud torna a Viena i exposa els seus avanços mèdics , es genera un gran escàndol ja que ningú és creu el que diu, i Breuer tampoc està del tot d’acord amb les idees freudianes (teoria de la sexualitat, libido).
La pel·lícula acaba amb el fracàs extern o social i el triomf íntim i personal del protagonista.
Com ja he dit se’ns demanava que ampliéssim algun dels conceptes vistós en la pel·lícula, jo en el meu blog ja vaig fer una petita ampliació de les teories de Freud i la psicoanàlisi, ami personalment em crida molt la atenció la interpretació dels somnis, per això tornaré a parlar-ne.
Els somnis:
Tradicionalment, s’han atribuït poders màgics als somnis o bé s’han considerat visions que anunciaven el futur. Des de la cultura grega amb els oracles o la cultura jueva amb els somnis d’inspiració divina, les persones han tingut un respecte sagrat pels somnis.
Freud va donar una nova visió del sentit del somni a partir de la seva experiència clínica. Segons Freud els somnis són manifestacions de l’inconscient i per tant són un camí privilegiat per conèixer l’inconscient de les persones. Sovint els somnis són desitjos de l’inconscient, de l’allò, que no poden ser acceptats pel jo o pel superjò. En aquesta senzilla estructura, els somnis representarien els desitjos no satisfets durant la vigília. Però normalment els somnis són més complexos.
Cal distingir entre dos aspectes dels somnis: el contingut manifest i el contingut latent.
El contingut manifest és allò que recordem d’un somni: situacions entranyes, inconnexes, sense lògica, que poden ser agradables o desagradables.
El contingut latent són realment els desitjos de la persona que volia manifestar el somni. És a dir, que els somnis són manipulats, transformats o tal com es diu en psicoanàlisi censurats pel jo i el superjò.
Allò que somiem, contingut manifest, és diferent allò que realment significa el somni, contingut latent. Aquesta circumstància fa que calgui interpretar els somnis per tal de conèixer què ens vol dir la persona amb aquest somni. Per poder interpretar un somni, cal conèixer en primer lloc la vida de la persona, quins fets importants ha viscut, quines persones l’envolten, etc. Aleshores el psicoanalista ha de relacionar el somni amb la vida de la persona i buscar-li un sentit. Una eina que pot ajudar al terapeuta és el fet que els somnis utilitzen símbols descriptius. Per exemple, una casa que representa el cos humà, els pares es presenten com a reis i reines, l’aigua que simbolitza el naixement, objectes que representen els òrgans sexuals masculins com pals, claus, ganivets, o femenins com bosses, caixes, portes, etc. Molts d’aquests simbolismes són característics de contes, la mitologia i el folklore i cal utilitzar-los amb molta prudència per què sovint un mateix objecte o situació pot simbolitzar coses diferents. Al capdavall, la interpretació d’un somni es basa en la capacitat d’anàlisi del psicoanalista i en el coneixement que tingui de la biografia del pacient.
S. Freud utilitza la interpretació dels somnis (la narració d’aquests) per tal de tractar les paràlisis histèriques, ja que el somni és el camí del inconscient per arribar al conscient. Charcot utilitzava la hipnosi per tractar les paràlisis histèriques, portant al pacient a un estat de consciència disminuït, mitjançant la interpretació dels somnis Freud intentava descobrir on era el trauma per tal de que la pacient afrontes aquest trauma i el fes conscient i així desapareixes la paràlisi. La persona integrava o acceptava en la consciència un record guardat en l’inconscient i el símptoma (paràlisi) desapareixia.
Correcte, Angie!
ResponderEliminarEn la línia del que demano.