Una mica més de Freud i la seves teories:

PSICOANÀLISI:

Un dels conceptes claus de la teoria de la psicoanàlisi és el concepte d’instint, que de fet anomena pulsió. Per Freud els instints són difícils de definir, però imprescindibles per analitzar la vida humana. Representen una mena de força o energia constant que prové de dins del cos i que estan a la frontera entre la part psíquica i la biològica. Un instint té un origen (excitació), un objecte (el mateix cos o extern a ell) i una finalitat (restablir l’equilibri).

Freud deia que tots els éssers vius tenien dos instints: l’instint d’autoconservació i l’instint sexual. La força de l’instint sexual l’anomena LIBIDO.

Normalment els instints es regeixen per el principi de plaer, però molt sovint cal controlar els instints per tal d’evitar el dolor, en aquest cas es regeixen per el principi de realitat. La satisfacció dels instints és molt flexible.

Freud va donar molta importància a l’instint sexual en la vida de les persones. Considera que la sexualitat també té un origen, un objecte i una finalitat. L’origen és una zona erògena, aquesta part de l’organisme que estimula la sexualitat va evolucionant al llarg de la vida. L’objecte pot ser una persona d’un altre sexe, del mateix o el propi cos. La finalitat de la sexualitat és restablir aquest equilibri que neix de l’impuls sexual, la libido. Freud és el primer que parla de sexualitat infantil en tant que  aquesta és la primera etapa d’un procés que evolucionarà fins arribar a la sexualitat adulta. Aquesta concepció li va comportar molts problemes .

Per exemple: Carl.C. Jung i Alfred Adler és van distancia de la seva teoria dels instints, sobretot pel que fa a la libido.

Freud amb l’experiència clínica amb els seus pacients va demostrar que la causa de molts conflictes psíquics es trobava en algun trauma sexual de la infància o de la maduresa. Aquest fet i la seva teoria dels instints va portar-lo a elaborar una teoria de l’evolució de la sexualitat que explicaria molts conflictes dels seus pacients. Va dividir l’evolució de la sexualitat d’una persona en diverses fases. Aquestes etapes s’han d’anar superant, ja que si no es superen es produeix una fixació en la fase i això comportarà un seguit de conseqüències en el comportament.

Teoria de la sexualitat:

-          Fase oral:  en aquesta fase, el plaer sexual es produeix a la boca i els llavis. Durant aquest període coincideixen l’instint sexual i el d’autoconservació, perquè el fet de xuclar serveix per satisfer la gana de mamar. Se situa dels 0 als 2anys.

-          Fase anal: la zona erògena es relaciona amb l’anus i el fet de controlar l’expulsió dels excrements i el control dels esfínters. Se situa dels 2 als 3 anys.

-          Fase fàl·lica: la zona erògena se centra en els òrgans genitals, tant en els nens com en les nenes. Aquesta etapa se situa entre els 3 i els 5 anys. El factor més destacable d’aquesta fase és l’aparició de l’anomena’t complex d’Èdip. La mitologia grega parla d’Èdip com un personatge que va matar el seu pare, es va casar amb la seva mare i va esdevenir rei. Èdip no sabia que la persona que va matar fos el seu pare ni que la persona amb qui es casava fos la seva mare. Quan ho va saber, se’n va penedir i es va castigar arrencant-se els ulls. Freud creu que tots els nens, en aquest període , tenen un desig eròtic per la seva mare i veuen el pare com un rival. El mateix succeeix amb les nenes, però a l’inversa, senten un desig pel pare i contemplen a la mare com una rival (complex d’electra). Aquesta fantasia es resol amb importants conseqüències. En primer lloc, enriqueix la vida afectiva del nen o la nena en experimentar el sentiment d’amor-odi envers els pares. En segon lloc, serveix per trobar un model d’identificació sexual: el pare per al noi i la mare per la noia. I en tercer lloc, el nen o la nena, davant la por al càstig, aprèn a obeir als pares i en el seu interior comença a formar el superjò, la part moral de la personalitat.  Freud afirma que el complex d’Èdip, és un fet normal i general. Habitualment aquesta fase se supera de manera positiva i gens traumàtica. En llenguatge popular, s’utilitza l’expressió que les nenes són dels pares, i els nens, de les mares. Si no se supera correctament la fase fàl·lica, poden sorgir problemes a l’edat adulta.

-          Fase de latència: és un període en què disminueix d’interès sexual del nen o la nena. Al mateix temps s’interioritzen les prohibicions paternes i es va conformant el superjò. Dura entre els 6 i els 11 anys i és una etapa en què, habitualment els nens i nenes juguen separats, sense demostrar gaire interès entre ells.

-          Pubertat: en aquesta fase, la libido s’independitza totalment dels pares i arriba al seu grau de maduresa. L’objecte amorós és habitualment una persona de l’altre sexe i es manifesta un gran interès per la sexualitat, que coincideix amb una sèrie de canvis hormonals i fisiològics. Les tendències amoroses combinen la tendresa i la sexualitat. Correspondria a l’etapa de l’adolescència.

Els somnis:

Tradicionalment, s’han atribuït poders màgics als somnis o bé s’han considerat visions que anunciaven el futur. Des de la cultura grega amb els oracles o la cultura jueva amb els somnis d’inspiració divina, les persones han tingut un respecte sagrat pels somnis.

Freud va donar una nova visió del sentit del somni a partir de la seva experiència clínica. Segons Freud els somnis són manifestacions de l’inconscient i per tant són un camí privilegiat per conèixer l’inconscient de les persones. Sovint els somnis són desitjos de l’inconscient, de l’allò, que no poden ser acceptats pel jo o pel superjò. En aquesta senzilla estructura, els somnis representarien els desitjos no satisfets durant la vigília. Però normalment els somnis són més complexos. Cal distingir entre dos aspectes dels somnis: el contingut manifest i el contingut latent. El contingut manifest és allò que recordem d’un somni: situacions entranyes, inconnexes, sense lògica, que poden ser agradables o desagradables. El contingut latent són realment els desitjos de la persona que volia manifestar el somni. És a dir, que els somnis són manipulats, transformats o tal com es diu en psicoanàlisi censurats pel jo i el superjò. Allò que somiem, contingut manifest, és diferent allò que realment significa el somni, contingut latent. Aquesta circumstància fa que calgui interpretar els somnis per tal de conèixer què ens vol dir la persona amb aquest somni. Per poder interpretar un somni, cal conèixer en primer lloc la vida de la persona, quins fets importants ha viscut, quines persones l’envolten, etc. Aleshores el psicoanalista ha de relacionar el somni amb la vida de la persona i buscar-li un sentit. Una eina que pot ajudar al terapeuta és el fet que els somnis utilitzen símbols descriptius. Per exemple, una casa que representa el cos humà, els pares es presenten com a reis i reines, l’aigua que simbolitza el naixement, objectes que representen els òrgans sexuals masculins com pals, claus, ganivets, o femenins com bosses, caixes, portes, etc. Molts d’aquests simbolismes són característics de contes, la mitologia i el folklore i cal utilitzar-los amb molta prudència per què sovint un mateix objecte o situació pot simbolitzar coses diferents. Al capdavall, la interpretació d’un somni es basa en la capacitat d’anàlisi del psicoanalista i en el coneixement que tingui de la biografia del pacient.

S. Freud utilitza la interpretació dels somnis (la narració d’aquests) per tal de tractar les paràlisis histèriques, ja que el somni és el camí del inconscient per arribar al conscient. Charcot utilitzava la hipnosi per tractar les paràlisis histèriques, portant al pacient a un estat de consciència disminuït, mitjançant la interpretació dels somnis Freud intentava descobrir on era el trauma per tal de que la pacient afrontes aquest trauma i el fes conscient i així desapareixes la paràlisi. La persona integrava o acceptava en la consciència un record guardat en l’inconscient i el símptoma (paràlisi) desapareixia.