L’Ernest va començar la classe com de costum, fent un petit resum de la classe anterior, i així mostrar-nos que d’un mateix esquema sorgeixen diverses teories cada vegada més ampliades i complexes.
Si no recordo malament el primer en estudiar la ment va ser Wunt al 1879 (estructuralisme), més endavant amb W. James estudia les funcions de la ment (funcionalisme), en aquesta època la psicologia era descrita com l’estudi dels estats de consciència. Llavors vindria Freud (psicoanàlisis) però aquest no l’hem tractat, per tant considerem un salt en el temps i sorgeix el conductisme amb J. Watson, com antecedent tenim a Paulov amb el condicionament clàssic ( E/R). Watson mitjançant el condicionament clàssic intenta modificar les conductes per tal de fer desaparèixer les fòbies. El conductisme trenca amb la descripció de psicologia, ja que aquest definia la psicologia com l’estudi dels comportaments o conductes observables, per tant es deixa d’estudiar tot allò que no podem veure, és a dir, la memòria, els pensaments, els sentiments, les emocions, etc.
Més endavant Skinner continua experimentant amb el conductisme, aquest però es basa en el conductisme operant ( E/R/C) per tal de modificar les conductes.
Un exemple d’aquestes tècniques de modificació de conducta seria el programa del canal “cuatro”: la “supernani”.Aquestes tècniques volen augmentar o disminuir una conducta mitjançant premis- càstigs.
Una de les tècniques també utilitzades per modificar la conducta és la tècnica aversiva, aquesta no pretén augmentar o disminuir una conducta, sinó que pretén que desaparegui. Per exemple: durant els anys 50-60 es creia que la homosexualitat era una malaltia mental, cosa que no és certa perquè la orientació sexual es produeix en l’intrauterí i aquesta es immodificable, la tractaven mitjançant tècniques aversatives.
Més endavant sorgeix el cognitivisme de la mà de A. Elhis i A.T.Beck, aquests estudiaven tan la conducta observable com la no observable, és a dir, la caixa negra del conductisme, les emocions, sentiments, memòria...
El cognitivisme es basa en l’organisme, li dona molta importància al fet de que les persones pensem, que filtrem la informació abans de donar una resposta. Així que es va fer més complex l’esquema : Estímul/ Organisme / Resposta / Conseqüència
Beck (1967,1976) defineix la teràpia cognitiva com: “és un sistema de psicoteràpia basat en una teoria de la psicopatologia que manté que la percepció i les experiències del individu determinen els seus sentiments i la conducta”
Per la psicologia cognitiva el fet de que es produeixi un trastorn depressiu en una persona és perquè aquesta té pensaments inadequats. ( exemple: molt pessimistes durant un temps continu)
Per els cognitivistes la manera de tractar-la seria ajudar a la persona a canviar la manera de pensar.
És aquí quan podem definir que és una distorsió cognitiva. Són pensaments que tenen una conseqüència negativa i/o desagradables en els estats d’ànim d’una persona. Hi aquests afecten a la seva vida la manera d'actuar o pendre una descisió.
Tan Beck com Elhis van realitzar classificacions dels diversos tipus de distorsions cognitives.
Una manera de classificar-les seria:
1. Generalització excessiva.
2. Abstracció selectiva.
3. Polarització o pensament de tot o res.
4. Desqualificació d’allò positiu.5. Lectura del pensament.
6. Endevinar el futur.
7. Magnificació i minimització.
8. Raonament Emocional.
9. Etiquetar erròniament.
10. Autoinculpació.
11. Personalització.
12. Imperatiu categòric.
2. Abstracció selectiva.
3. Polarització o pensament de tot o res.
4. Desqualificació d’allò positiu.5. Lectura del pensament.
6. Endevinar el futur.
7. Magnificació i minimització.
8. Raonament Emocional.
9. Etiquetar erròniament.
10. Autoinculpació.
11. Personalització.
12. Imperatiu categòric.
La practica consistia en fer grups de 3 persones per tal de posar dos exemples a cada tipus de distorsió per tal de poder-les entendre i interioritzar millor.
El meu grup està format per en Jose Luis Gala, la Paula Galán i jo.
1- Generalització excessiva:
- Un marroquí m’ha robat el mòbil, per tan tots els marroquins roben.
- Una dona té un accident de cotxe, per tan les dones no saben conduir.
2- Abstracció selectiva:
- Una persona treu molt bona nota en un examen, però només és capaç de recordar que ha fallat una pregunta.
- Una persona que té molt bona relació amb la seva mare, s’hi discuteix per una petita tonteria, només recorda que si a discutit és com si mai haguessin tingut cap tipus de relació amistosa.
3- Polarització o pensament de tot o res:
- Una persona s’enfada amb els seus amics: tots els amics/amigues amb traïcionen.
- Una persona que ha suspès un examen de cotxe: mai l’aprovaré!
4- Desqualificació d’allò positiu:
- Treus molt bona nota en un examen, però tot i així t’infravalores, ja que tothom ho hagués fet, segur que les notes són molt altes...
- Una amiga t’ha fet un regal, i tu només creus que ho ha fet per interès no perquè t’aprecií o et valori com amiga, sinó perquè vol alguna cosa a canvi.
5- Lectura del pensament:
- No em posaré mini falda perquè pensaran que sóc una fresca.
- No faré acudits masclistes ja que creuran que ho sóc.
6- Endevinar el futur:
- Segur que ningú se’n recordarà del meu aniversari.
- Una amiga, el teu novio o els teus pares et diuen que han de parlar amb tu. Segur que està enfadada perquè l’altre dia no vaig poder anar a veure-la. Segur que em deixarà, segur que no m’estima. Segur que estan enfadats...
7- Magnificació o minimització:
- La meva mare és la millor del món.
- Quan arriba Nadal i fas l’amic invisible, el teu regal era molt millor que el que t’ha tocat, ja que tan regalat el pitjor de tots els regals.
8- Raonament emocional:
- Estic saturada, sóc tonta no m’entra res.
- Em sento sola, ningú m’estima i per això estic així.
9- Etiquetar erròniament:
- Segons la manera de vestir de la persona ja li etiquetem una manera de ser, un tipus de caràcter o un altre. Veiem una persona que va vestida de marca, “vaya pijo”.
- Totes les rosses són tontes. Com l’acudit de “ las rubias no somos tontas” , això és un grup de noies que totes són rosses i canten las rubias no somos tontas, las rubias no somos tontas, dame una R, dame una U dame una__ las rubias no somos tontas!
10-Autoinculpació:
- Veus el/la noi/a que t’agrada i no li dius res. És que l’hauria d’haver parat, sóc tonta l’hauria d’haver saludat...
- Tens una amiga o una persona que aprecies que ha estat maltractada, ella recau torna amb el seu maltractador. És que l’hauria d’haver portat al psicòleg, no l’havia d’haver deixat sola...
11-Personalització:
- Com que he parlat amb el professor de la matèria x segur que estic aprovat, perquè em mirarà diferent.
- Has estat estudiant molt per un examen amb la teva companya de classe, tu treus molt bona nota i ella suspèn. Segur que és culpa meva perquè no li he sapigut explicar bé...
12-Imperatiu catagòric:
- Has suspès un examen, és que hauria d’haver estudiat més, no hauria d’haver sortit el dissabte, hauria d’haver anat a dormir més d’hora, etc.
- Has plegat tard de treballar, no hauries d’haver parlat amb la teva amiga, no hauries d’haver anat a berenar...
Reflexió:
Quant l’Ernest ha classe ens estava explicant què eren les distorsions cognitives i la classificació d’aquestes, vaig percebre que jo també tenia pensaments distorsionats ja que a vegades jo també he endevinat el futur (6) o he llegit el pensament (5). Per això no em va sorprendre tractar aquests tipus de pensaments, crec que si sempre tens pensaments en els quals t’infravalores, et comptabilitzes o et subestimes doncs això fa que la teva vida quotidiana sigui més pessimista i que el teu estat d’ànim canviï i estiguis més trist, indefens, irritable...
Però crec que tenir pensaments distorsionats és una cosa normal fins a un cert punt, ja que tothom alguna vegada ha pogut tenir algun tipus de pensament distorsionat, ja sigui el de magnificació, el de generalització excessiva o qualsevol altre. Penso que el problema està quan aquests pensaments són continus, és a dir, en tot moment penses que ets tu el culpable o sempre ets capaç de llegir el que pensen els altres. És aquí quan s’ha de tractar, ja que els tens de forma excessiva i persistent i això fa que aquests pensaments afectin a la persona i a la seva vida personal, professional, familiar...
També afegiria que el que em sorprèn és que els anomenem pensaments distorsionats , quan en la nostre societat pensar d’aquesta forma és el més normal, si ens fixem en la televisió totes les series els personatges tenen aquests tipus de pensaments. També és molt comú en nosaltres fer generalitzacions i etiquetar a la gent, però és que tot funciona així, per exemple: en una escola es divideixen els alumnes en 3 grups : els avançats, els normals, i els que els hi costa.
Fent referència a la pràctica, quan en grups de 3 vam haver de buscar dos exemples per cada distorsió cognitiva, vam tenir alguns problemes per diferenciar els tipus de distorsions, ja que algunes són molt semblant i d’altres engloben a un altre tipus de pensament. Almenys això és el que penso, per exemple: l’autoinculpació (10) és molt semblant al imperatiu catagòric (12) o també s’assemblen les generalitzacions excessives (1) amb etiquetar erròniament (9). Però a part d’això ens va ser força fàcil trobar exemples.
Bona feina, Angie!
ResponderEliminar