PRACTICA 1. INTROSPECCIÓ

El professor Ernest Luz ens va manar realitzar una practica d’introspecció  a l’aula durant 10 minuts.

La practica consistia en l’observació dels nostres pensaments o la nostre ment a través de la capacitat de reflexió. Ell ens va dir que la ment és com una papallona, així van anomenar els grecs la psique.

L’Ernest marxar de l’aula dient-nos que ens concentréssim en el que pensàvem durant aquests 10 minuts.  La veritat no em va estranyar  que  ens manes fer aquest tipus de practica, ja que normalment la realitzo sense adonar-me’n, “me’n vaig d’aquest món i em tanco en el meu interior”, com si parles amb mi mateixa, reflexiono sobre problemes que em tenen angoixada, recordo vells temps o simplement deixo anar la meva imaginació. Però la veritat en aquell moment em va costar posar-m’hi  ja que estava molt distreta, entre els sorolls del carrer o de les demes aules, la calor constant dins l’aula ,que era molt petita, la gana que tenia i la son era molt complicat pensar en el que estava pensant.  Al principi només aconseguia pensar en aliments i cada vegada tenia més ganes de que s’acabés l’hora per poder menjar, la meva panxa no parava de fer sorollets i cada vegada em posava més nerviosa. Després em sentia incomoda a la cadira i no podia parar de canviar de posició, al final vaig quedar-me mig estirada , estava morta de son. Llavors vaig dir-me va Angie has de pensar, quina cosa més estranya si ja ho estava fent, però just en aquell moment amb la mirada perduda vaig començar a recordar tot un conjunt de problemes que em preocupaven, és com si la ment em portés de forma “inconscient” a recordar-me allò tant dolorós que està allà i no se li pot fer res o almenys jo no sóc qui per trobar-hi solució.

Aleshores vaig sentir com parlava amb veu molt alta alguna companya de la fila del redera i ja vaig perdre el fil, no vaig aconseguir poder-me tornar a concentrar més, tot i que amb vaig quedar pensant en un dels problemes que em tenia més angoixada o que em provocava més dolor .  Al cap de poc va entrar el professor Ernest a l’aula, ja s’havien acabat els 10 minuts, ens va preguntar si se’ns havien fet llargs o curts els minuts, la veritat és que se’m van fer força llargs perquè com he dit em va costar molt concentrar-me i només vaig pensar en coses que em preocupaven i això se’m va fer molt cansat i pesat.