Aquesta era la última sessió amb l’Ernest, vam seguir amb el mateix enfocament que la pràctica anterior, l’enfocament sistèmic. Per començar vam repassar alguns punts rellevants dins d’aquest enfocament, els quals el fan diferent dels altres:
- Considera la persona en relació,en conjunt, no de manera individual i aïllada sinó formant part de xarxes de relacions i són precisament aquestes les k acaben determinant el comportament humà.
- La conducta és el resultat de les mútues i continues influències entre les persones que es relaciona.
- La persona no té ni és el problema, sinó el problema i les dificultats es troben entre relacions de les persones. (saludables o no saludables)
- Aquest enfocament s’ interessa i intervé en les relacions.
- Els símptomes, els trastorns, malalties no són indicadors de patologia interna de l’individu, sinó que són senyals o pistes de que una o més relacions que la persona manté són insalubles. Aquest enfocament descentralitza la patologia, aquesta no és un element intern.
- Causalitat circular: tot és causa i conseqüència alhora. Gran complexitat, no és pot determinar la causa, però aquesta tampoc cal conèixer-la per poder fer la intervenció.
- Iatrogènia: possibles efectes perjudicials de la intervenció del psicòleg, ja que aquest també intervé en el sistema.
El dia passat vam tractar les relacions simètriques i complementàries. Avui la pràctica la centrem en un element dins l’ enfocament sistèmic, un tipus de teràpia : la teràpia familiar estructural.
El seu creador Salvador Minuchin que, juntament amb d’altres , a mitjans del s.XX va començar a considerar que aquest tipus d’enfocament era molt útil per tractar les famílies.
Els grups (famílies) tenen una estructura, és a dir, el conjunt d’individus del grup humà i les relacions que mantenen entre ells. Des de aquest punt de vista no existeixen famílies desestructurades.
L’estructura d’una família pot ser estàndard o no estàndard, però totes en tenen una.
Dir que els fills i filles de famílies no estàndard tenen o tindran problemes segur, és un prejudici,ja que no és cert. De la mateixa manera que nens que neixen en famílies estàndard poden presentar indicadors. Ja que el benestar o malestar de les persones no depèn de l’estructura, sinó de la qualitat o tipus de les relacions que estableixen entre les persones que formen part del sistema.
Un concepte important dins d’ aquesta teràpia segons MInuchin , és el de jerarquia i relacionat amb aquest el concepte de poder. Alhora van vinculats amb el concepte de responsabilitat.
Dins d’un grup humà poden existir diversos nivells i graus de responsabilitat. En el cas d’una família no es pot atorgar el mateix grau de responsabilitat als pares i als fills, tampoc el grau de poder, entenent-lo com la capacitat de prendre decisions. La gestió de poder no té que veure en ser autoritari. (no confondre-ho)
El poder et ve donat o té l’atorguen, en canvi l’autoritat és un element que un s’ha de guanyar, com el respecte. No d’un dia per l’altre la tindràs.
Hi pot haver persones amb molt poder i gens autoritat o l’inversa.
Els pares han de gestionar el poder de manera adequada i guanyar-se l’autoritat. (quota de poder per els avis, pares, fills, dins els fills la del grans.. ) Minuchin diu que no seria bo que els avis tinguessin el poder dels pares, o que els nens tinguessin més poder que els pares, per això cal gestionar-lo. Si en les famílies o en altres grups es capgira la gestió de poder o jerarquies, aquell grup pot haver-hi individus que tinguin símptomes de dificultats o malestar.
Per Salvador Minuchin és molt important mantenir la jerarquia i cal fer una gestió del poder.
La teràpia familiar estructural ofereix una nova eina (ideòleg Salvador Minuchin) molt utilitzada per els seguidors d’aquest enfocament: el diagrama sistèmic. Aquest, és una gràfica que permet representar el funcionament d’un sistema . Cal destacar el que Salvador anomena fronteres, aquestes són les decisions o més aviat l’àmbit on aquestes decisions s’han de prendre. Poden ser individuals o conjuntes, és a dir, que pertanyen a tota la família.
Ell les fronteres les classifica en tres:
- Fronteres rígides: no admeten comunicació entre els integrants del sistema i es pren la decisió sense tenir en compte els demés membres del sistema o conjunt.
- Laxe: hi ha constants invasions en l’autoritat i la decisió abdica pels demés. Això passa per no saber gestionar bé la quota de poder que ha de tenir cadascú. Per tant, la laxe és tot el contrari que la frontera rígida.
- Flexible: permet la comunicació fluida entre els integrants i es prenen les decisions amb autoritat, però tenint en compte la resta d’integrants del sistema.
D’alguns altres autors com Jay Haley o Bonen cal destacar algunes qüestions:
Jay haley , introdueix un plantejament evolutiu en les famílies. Si es produeix un bloqueig en el procés natural de la família, llavors es produeixen els indicadors de malestar . ( no té a veure amb l’enfocament sistèmic)
Exemple:una mare compra roba al fill amb 20 anys, segons Jaley hi hauria un bloqueig.
BONEN: procés d’individuació, esdevenir o tendir a ser autònom, independent econòmicament, emocionalment, amb un tipus de relació, però diferent de la que tenia quan era més petit. Defensa que tothom dins una família aspira a guanyar-se la seva independència i autoritat.
PRÀCTICA: aquesta consisteix en utilitzar dues eines dins d’aquest enfocament: el diagrama sistèmic i el genograma. Aquesta la vaig realitzar amb la Paula Galán.
El genograma és un mitjà gràfic que descriu l’estructura del sistema. Respon a la pregunta: qui forma part del sistema. És important per saber en quines relacions intervenir.
El diagrama sistèmic , també és una eina gràfica, la qual ens permet plasmar i representar el funcionament d’una organització. Respon a la pregunta: com funciona el sistema.
Aquest enllaç hi ha les llegendes corresponents als símbols del genograma i el diagrama sistèmic: http://fonamentsdepsicologia10-11.blogspot.com/
Exemple de Genograma:
La situació d'aquesta família és la següent: La dona de 43 anys té un fill de l'antic matrimoni amb un home de 45 anys. El fill d'aquests, té 23 anys, no manté cap mena de contacte amb la mare i té una relació informal de parella amb una noia de 25 anys i van tenir una filla que als tres anys de vida va morir. La dona de 43 anys, després de divorciar-se va formar una parella amb un home de 47 anys, amb el qual va tenir una filla biològica que ara té 18 anys, va experimentar un avortament i més tard van adoptar un nen de 8 anys.
Exemple de Diagrama Sistèmic:
En aquest cas, el matrimoni principal està format per una dona de 51 anys i un home de 55 els quals tenen un fill de 26 anys amb el qual han tingut una frontera rígida. Aquest noi té una parella de 24 anys que presenta un conflicte ocult amb la mare del noi. El matrimoni també té una filla de 23 anys que és homosexual, amb la qual han tingut una frontera laxe. Aquesta noia té una parella de 23 anys del mateix sexe i tenen un conflicte manifest amb els pares a causa de la seva condició sexual. No obstant i això, el germà de la noia, juntament amb la seva parella, creen una aliança per tal d'ajudar la parella homosexual i recolzar-les. Al mateix temps, una parella d'amics del matrimoni de 37 anys la noia i 40 el noi, creen una coalició en contra el noi i la seva parella perquè recolzen l'homosexualitat i la llibertat d'expressió sexual.
REFLEXIÓ:
Per començar dir-te Ernest que m’ha agradat molt realitzar aquesta part del mòdul de fonaments de psicologia amb tu, consider-ho que em pogut veure algunes de les pinzellades dels diversos enfocaments en la psicologia, d’una manera més dinàmica que en una classe teòrica.
L’última pràctica potser és la que més útil per a nosaltres és, ja que em pogut realitzar els nostres propis diagrames i genogrames i així adonar-me de com un simple dibuix em pot arribar a donar moltíssima informació sobre una família (persona) en un moment determinat. I en un futur podrem utilitzar aquest mètode.
Crec que l’enfocament sistèmic com vaig dir en la reflexió anterior, és una manera de veure les coses diferent i alhora molt bona, ja que tots estem relacionant-nos i interactuant amb l’entorn dia a dia i donar-li importància això és molt savi.
En la practica d’avui ens em centrat en l’enfocament sistèmic però en una teràpia d’aquest, concretament, la teràpia familiar estructural. Sincerament m’agrada i trobo molt encertada aquest tipus de terapia, penso que donar-li rellevància com va fer Salvador Minuchin a la jerarquia, poder i responsabilitat està mol encerat. Penso que té molta raò quan diu que si no es gestiona bé el poder és quan sorgeixen indicadors de malestar , ja que tots avui en dia ens em pogut adonar de que en moltes famílies quests conceptes s’han capgirat i que els nens i adolescents es mengen els pares, vull dir que ells tenen més poder inclús que els pares (frontera laxe).
M’agrada molt la definició de família que dóna Minuchin, ja que trobo que està molt encertat dir que no hi ha famílies desestructurades ja que totes tenen una estructura, ja sigui estàndard o no. I mai podem jutjar per com sigui aquesta estructura als individus, ja que tots podem tenir dificultats o indicadors de malestar tan en famílies estendard com en les que no.
En definitiva, m’agrada l’enfocament sistèmic, però jo prioritzaria l’individu, ja que crec que a vegades si que és en el mateix individu on rau el problema o dificultat.
